Partit Republicà d'Esquerra-Barcelona

Valoració de les eleccions generals del 20N

2011-11-22T00:52:00.000-08:00

A les votacions per a escollir el parlament d'aquest diumenge, la candidatura de Partit Republicà d’Esquerra – Republicans en la circumscripció de Tarragona ha obtingut 417 vots (0,12%) per a la llista al Congrés i 933 (0,28%) el nostre candidat al Senat; mentre que els nostres companys de Republicanos han arribat als 7440 vots en les altres 7 circumscripcions en les quals ens presentàvem.
Els nostres resultats, que són modests i no ens permeten obtenir representació, cal considerar-los en un context extremadament complicat per a una candidatura com la nostra, així com complex per la delicada situació política i econòmica que travessa la societat.
Complicat, perquè ni tan sols ens hem pogut presentar amb normalitat per l'agressiva llei electoral, llei que ens ha impedit dedicar-li més temps al treball de preparació de la campanya electoral per a dedicar-lo a recollir els avals que se'ns exigien per a poder concórrer al procés electoral, i que ens ha privat de estar també presents a Barcelona, Girona i Lleida.

A més a més, tot i aconseguir els avals que se'ns exigien a Tarragona, assolir-los no s'ha traduït en un acostament dels mitjans de comunicació que faciliti el donar-nos a conèixer entre els votants i que aquests puguin acostar-se a la nostra candidatura.

Estem satisfets amb la campanya realitzada, si bé modesta quant a recursos disponibles, treballada al màxim de la nostra capacitat per afiliats i simpatitzants. Una campanya a peu de carrer, en contacte amb els problemes dels nostres veïns, que ens han pogut parlar de les seves preocupacions directament, les quals ens donen encara més motius per a continuar la nostra acció política i la nostra activitat de denúncia dels dèficits de democràcia i justícia social que té l'estat actual, així com de les accions del futur govern les mesures del qual, ara ja passada la campanya electoral, es comencen a albirar.

El PSOE s'ha esfondrat, castigat per un electorat que no està disposat a aguantar aquesta farsa en la qual s'ha convertit aquest partit, passant a votar a altres opcions polítiques, al vot nul o a l'abstenció. Aquest desastre ha propiciat una majoria absoluta aconseguida pel PP, que considerem suposarà una reculada en la ja malmesa situació dels serveis públics bàsics de la ciutadania, que si es compleixen les previsions, es materialitzarà en futures privatitzacions, copagaments en la sanitat i encariment de l'accés a aquesta, cosa que segurament rebrà el recolzament de l'actual govern convergent, que acompanyarà aquestes agressions a la societat amb noves retallades en allò que es trobi dintre de les seves competències.

En aquest context, és preocupant que, havent-hi una majoria social que comprèn l'emergència que suposa aquesta situació, aquestes persones no prenguin un paper actiu i conseqüent (encara que sigui dintre de les seves limitacions personals), amb la defensa del bé públic. Així, es queda la protesta al saló de casa i a les barres dels bars, on no és més que una protesta intranscendent.
Transformem aquesta queixa inerta en activitat productiva en pro de la defensa d'una alternativa a la política, als models social i econòmic que es volen implantar, doncs en la necessitat de sumar més persones a aquesta oposició està la via que tenim per a detenir la vorágine que ens espera.

Nosaltres ja estem en marxa en aquest camí. T'apuntes?

El PRE i “Republicanos”, units el 20 de novembre

2011-10-07T00:22:00.000-07:00

Després d'assistir a l'assemblea de “Republicanos” celebrada a l'ateneu de Madrid el dia 1 d'octubre passat, el PRE ha acordat, junt amb Izquierda Republicana, presentar-se a les eleccions en aliança amb aquesta federació republicana, en un intent de presentar una candidatura unitària capaç d'aglutinar tots els republicans de l'Estat en un front comú i unitari per a les generals. A Catalunya, el PRE es presentarà en coalició amb Republicanos, amb un programa clarament d'esquerra alternativa i amb solucions per a la crisi política, econòmica i social que estem vivint en aquests darrers temps, solucions que estan representades pel gran canvi que ha de suposar la III República, l'únic projecte polític capaç de generar una il·lusió de canvi que remogui les estructures d'una vergonyosa monarquia borbònica anclada en el franquisme i que condemna el nostre país a la indignitat, afavorint un sistema explotador, on el ciutadà no exerceix cap mena de control polític i que difícilment es pot anomenar democràcia.
El 20 de novembre és una data clau ja que el context actual de destrucció directa de l'estat del benestar i de les conquestes socials dels nostres avantpassats forma part de l'agenda dels dos principals partits parlamentaris, i la resta no mostren cap veu prou crítica ni prou contundent contra aquesta intolerable agressió als nostres drets. Per aquesta raó cal, ara més que mai, una veu valenta al parlament que denuncii els abusos del poder i del sistema, i que sigui capaç al mateix temps de proposar una alternativa viable i generar un impuls ciutadà que aturi aquesta situació. Per això el PRE està fent tot el possible per ser present en aquestes eleccions.
El gran obstacle que tenim, la nova trava imposada pels partits del sistema: la recollida de signatures. Ens serà molt difícil arribar, en els 20 dies de plaç que ens donen, a les 4024 signatures necessàries per a presentar la nostra candidatura a la província de Barcelona sense el vostre ajut. Per això us demanem tota l'ajuda possible per a fer realitat la candidatura republicana del PRE-Republicans en aquestes eleccions generals, i que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya tinguin l'opció de votar per la III República, i per un futur de Llibertat, Igualtat, Fraternitat i justícia social.

Envians les teves signatures a:

ir-pre@hotmail.com

http://elecciones.mir.es/generales2011/almacen/documentos/C3%20Catalan%20formulario.pdf

Nou Blog PRE-Barcelona

2011-05-02T12:09:00.000-07:00

A partir d'ara podeu seguir actualitzat de la agrupació de Barcelona del Partit Republicà d'Esquerra-Izquierda Republicana en aquest nou blog:

http://prebarcelona.blogspot.com/

Comissió executiva PRE-Barcelona

Salut i República

Nou Comitè Local del PRE a Barcelona

2011-02-24T08:40:00.000-08:00

El passat dissabte dia 19 de febrer es va constituir la nova agrupació local del Partit Republicà d'Esquerra a Barcelona. El creixement del PRE a la capital catalana ha enfortit el partit a nivell local, i els nostres companys barcelonins han aprovat una nova línia de treball basada en la presència als barris, el recolzament a les iniciatives socials i la defensa dels valors republicans i d'esquerres amb l'objectiu de seguir creixent i configurant una alternativa d'esquerres viable a la ciutat de Barcelona.

El nou secretari local a Barcelona serà Juanjo Martínez, llicenciat en Dret i Ciències Polítiques i actual Secretari d'Organització del PRE, que va ser escollit per unanimitat per dirigir el Comitè local de Barcelona;

També formaràn part de l'executiva local de Barcelona Ismael Fernández com secretari d'organització,Bernat Villar com secretari de finances i Juan Carlos Gonzáez com vocal.

Entre els propers reptes de la nova agrupació estàn preparar la candidatura del PRE a les properes eleccions municipals i engegar una campanya per la presència de la bandera tricolor al Pavelló de la República.

PRE-Comunicació

Valoració de les eleccions

2010-12-06T04:23:00.001-08:00

Després de la darrera jornada electoral, en la que els resultats, molt previsibles, han donat una victòria claríssima a CiU i una composició parlamentària completament dretana, amb la pujada del PP, el manteniment de Ciutadans i l'entrada de Solidaritat Catalana, i la davallada de les forces del tripartit han deixat clar que per una banda, la societat estava esgotada per la incoherència i la falta de credibilitat del govern, i per altra, que el nostre futur polític dóna un gir encara més cap a la dreta, la qual cosa suposa un perill, en moments en que la tendència de privatitzar i desmantellar l'estat del benestar s'està imposant a tota Europa. Ens esperen retallades de drets, de salaris, austeritat, receptes que els liberals apliquen per fer pagar la crisi a qui no n'ha estat responsable, i que se seguiran aplicant en els propers anys de crisi. De tota manera, no hi havia cap partit d'esquerres parlamentari en condicions de mostrar una imatge mínimament decent després de vuit anys de govern, i fer front a la inevitable alternància que representa Mas.

També s'ha posat de manifest una tendència en el vot reflexada en el conflicte identitari Catalunya-Espanya, marcat per l'ascens de Solidaritat però també pel manteniment de Ciutadans i la pujada del PP, amb discursos demagògics i populistes per una i altra banda. No menys destacat i preocupant és que el partit xenòfob d'Anglada hagi estat a punt d'entrar al parlament, amb un important suport popular.

Hem de manifestar una vegada més la nostra decepció pel sistema electoral; on les candidatures que es presentaven, com sempre, no han gaudit d'igualtat de condicions, on els grans partits han gastat quantitats milionàries en les seves campanyes utilitzant els diners dels ciutadans, i on no s'ha donat veu als mitjans a tots els partits que es presentaven. Els defectes del sistema es mantenen: llei d'hondt, llistes tancades, opacitat en els comptes dels partits... així com han importat ben poc els casos de corrupció que esquitxen als partits, especialment a CiU amb l'escandalós cas Palau de la Música.

Tot i que els mitjans de comunicació destacaven una jornada sense incidències, la veritat és que n'hi va haver i de greus. Les paperetes del PRE-IR de la província de Tarragona contenien un error en la denominació del partit que la junta electoral no va detectar ni solucionar a temps, tan sols es va ordenar que constés un cartell visible a les meses electorals amb l'error; però a la pràctica la gran majoria de col·legis ni tan sols van posar el cartell, tal i com van comprovar els nostres apoderats durant la jornada. Aquest fet, que va perjudicar greument la nostra imatge, no sembla que hagi de ser tingut en compte per la Junta Electoral malgrat les nostres demandes.

Pel que fa al PRE-IR, hem de reconèixer uns resultats molt modestos, però meritoris tenint en compte les nostres limitacions, els escassos mitjans dels que disposem i la nul·la -remarquem, nul·la- atenció dels mitjans de comunicació. No són els resultats el més important, sino el fet d'haver-nos presentat i d'haver fet una campanya digna allà on ens ha estat possible. La recompensa: El caliu de la gent del carrer que ens saluda i ens demana informació en veure la bandera tricolor; veure com nous companys i companyes s'interessen pel nostre projecte i col·laboren desinteressadament amb nosaltres; rebre les felicitacions d'amics i simpatizants per la feina feta; veure com el projecte que el nostre partit representa creix dia a dia. I com no, també aquests 1542 vots que signifiquen molt per a nosaltres, ja que són vots de gent compromesa i que creu en el nostre projecte. Però per sobre de tot, aquestes eleccions han suposat un pas endavant per al Partit Republicà d'Esquerra, en tots els sentits. L'experiència ens ha enriquit com a persones i com a partit, i per això volem agraïr a aquells simpatitzants, amics, afiliats, votants, a tots aquells que d'una manera o altra heu col·laborat amb nosaltres en aquesta campanya ja que sense la vostra ajuda, no hagués estat possible.

Llibertat, Igualtat, Fraternitat

Ramiro Gil Morel

Coordinador General del PRE-IR

La Junta Electoral menysprea la candidatura del PRE-IR

2010-11-25T14:48:00.000-08:00

la tarda del dijous 25 de novembre li ha estat notificat al representant de la candidatura del PRE-IR, Luis Iglesias Pérez, l'acord pres per la Junta Electoral Provincial de Tarragona, segons el qual, alertant la Junta Electoral de Zona de Reus d'un greu error en les paperetes de la candidatura del PRE-IR, la que fa que aquest figuri amb el seu nom incomplet, sense la paraula “d'esquerra”, es decideix no actuar davant d'aquesta situació.

Aquest fet menyscaba de forma gravíssima i injustificada la imatge del Partit Republicà d'Esquerra - Izquierda Republicana, quedant-nos atònits davant el fet que ni tan sols es respecta el nostre autèntic nom en les paperetes electorals, agreujant-se això encara més davant la parsimoniosa actitud de la Junta Electoral Provincial, que decideix rentar-se les mans davant l'error garrafal comés, sense actuar a favor que totes i cadascuna de les candidatures concorrin en igualtat de condicions en una cosa tan summament elemental com en les paperetes electorals.

El PRE-IR és un partit modest, que salvant les dificultats i amb l'esforç diari i desinteressat dels seus militants i simpatitzants aconsegueix donar-se a conèixer, davant el silenci sistemàtic dels mitjans de comunicació quan reben informació sobre les nostres activitats i comunicats; partit al que un error com el comès per alguna persona encarregada de transmetre les dades li pot suposar un perjudici enorme sobre les seves aspiracions electorals, els electors poden trobar-se que cap de les paperetes oficials es correspon fidedignament amb la identitat del partit, donant lloc a lògiques dubtes sobre a qui es vota.

El PRE-IR, que sent com una ofensa intolerable aquest fet, per mitjà del seu representant davant la Junta Electoral Provincial de Tarragona ha presentat un recurs per exigir que s'esmeni l'error comès i està disposat a recórrer fins a la instància que li sigui necessària perquè es respecti el dret de la candidatura electoral del PRE-IR a concórrer sota el seu nom i sigles correctes.

Secretaria de comunicació
Partit Republicà d'Esquerra

Coneix als cap de llista del Partit Republicà d'Esquerra

2010-11-17T12:24:00.000-08:00

Ramiro M. Gil Morel, cap de llista a Barcelona

Candidat del PRE a President de la Generalitat

(Barcelona, 1984), Llicenciat en Història i Diploma d'Estudis Avançats en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona. Professor de secundària d'Història, Llengua anglesa i francesa, actualment exerceix al CFA del Solsonès. És Coordinador General del Partit Republicà d'Esquerra des de l'any 2008 i membre de la Comissió Executiva d'Izquierda Republicana.

Enric Cardona García, cap de llista a Girona

(A Coruña, 1986), Estudiant de 5è curs d'Història a la UdG i opositant. Mestre d'anglès (titulat) i parlant de 6 idiomes (3 d'ells ibèrics). Resident a Catalunya des dels 13 anys, és casteller de Marrecs de Salt i militant del PRE des del 2008.

Luis Iglesias Pérez , cap de llista a Tarragona

(Salamanca, 1985) Llicenciat en Química i parlant de 4 llengües, treballa com a doctorand d'investigació a l'Universitat Rovira i Virgili.A més a més de casteller i vocal de la Junta del Ateneu Republicà de Tarragona, actualment és secretari de comunicació del PRE.

El Partit Republicà d'Esquerra a les eleccions al parlament

2010-11-12T14:26:00.000-08:00

Una vegada més, el Partit Republicà d'Esquerra serà present a les eleccions al Parlament de Catalunya. Ens presentem en les tres circumscripcions provincials on tenim presència com a partit: Barcelona, Girona i Tarragona. En la trajectòria recent del PRE, des que un grup de companys vam encetar el projecte de revifar el republicanisme federal a Catalunya partint de zero, el nostre partit ha crescut, en militància, experiència i força, i el fet de presentar-nos a aquestes eleccions més forts que mai ens omple d'orgull i ens fa encarar el futur amb optimisme. Aquesta cita electoral és un pas més en el camí cap a donar a conèixer un partit que, pel seu potencial i les seves idees, i sobretot per una manera de fer, té un gran futur en l'escena política catalana.

Es tracta d'un moment difícil per Catalunya, sobretot després del fracàs de la via reformista i autonomista amb la sentencia del Tribunal Constitucional que ha acabat de deixar clar que no és possible el federalisme ni l'autogovern pràctic sota la constitució monàrquica de 1978. Si volem una sortida federal, només hi ha una via, que és la ruptura amb el règim, amb la constitució i amb la corona. La 3ª República es configura com un horitzó possible i viable, on podem recuperar la dignitat ciutadana i la legalitat democràtica perduda, amb una nova constitució que estableixi un sistema federal just per Catalunya. Per això cal una força política netament republicana que defensi aquesta opció i que sigui capaç de plantejar a les institucions aquesta ruptura. Som majoria els catalans i les catalanes que no volem rei i que som federalistes, per això considerem indispensable la nostra presència a les urnes el 28 de novembre.

També és un moment difícil per al votant d'esquerres. Un tripartit que ens ha venut la moto d'un "govern d'esquerres" en realitat ha fet una política hipòcrita i descaradament dretana, afavorint les privatitzacions, la banca i les grans empreses (Llei d'Educació de Catalunya i política educativa del conseller Maragall, supressió de les escoles taller, repressió d'estudiants contra el pla Bolonya, MAT, manteniment de una Llei Electoral regressiva pels ciutadans...) i que ha fet un ridícul estrepitós en la seva gestió, ens ha acabat de deixar clar que no hi ha cap partit amb representació digne de confiança. Els tres partits del govern només busquen salvar la seva cadira desesperadament, però les enquestes auguren una davallada de vots, especialment per al PSC. La ciutadania comença a adonar-se que cal buscar alternatives fora de les forces parlamentàries habituals.

El fet que ens presentem a les eleccions representa la possibilitat de que els ciutadans puguin votar una força política netament republicana i federalista (la única organitzada a hores d'ara a Catalunya), i per tant el fet de que hi hagi una major pluralitat política. Però no només això. Els que ens coneixeu sabeu que no som polítics professionals, que tenim una visió idealista i ètica de la política com un servei públic en favor de l'interès ciutadà i no com un ofici en favor de l'interès personal o de partit, i que en això som molt diferents de totes les altres candidatures que es presenten.

Ser un partit minoritari no és ser un mico de fira, no som una curiositat política, ni vol dir que no siguem seriosos. El PRE en la seva trajectòria va ser, és i serà un partit polític seriós, amb un programa clar i complet, amb unes idees que poden ser compartides per la majoria de catalans. Potser no tenim els mitjans econòmics, els militants o el recolzament mediàtic per a fer ombra als grans partits del sistema, però sí som una opció política coherent, honrada i d'esquerres, sorgida a partir d'una iniciativa de la societat civil.

No ens presentem per a ser un partit com els altres, ho fem precisament per posar de relleu la vertadera problemàtica que envolta el nostre país i el sistema de manca de democràcia en el que vivim, i intentar transformar-lo donant el màxim protagonisme a la ciutadania, que és qui ha de tenir la sobirania. La necessitat d'una nova República que deixi enrere la indignitat d'un règim hereu del franquisme, que aspiri a un repartiment just de la riquesa, però també que doni pas a una democràcia participativa i radical de qualitat que vagi més enllà de votar cada quatre anys i que reconegui la realitat plurinacional ibèrica i l'aspiració a una organització federal justa que superi d'una vegada un autonomisme que s'ha demostrat inviable, és un projecte que molts catalans comparteixen, però que cap força política, a excepció de la nostra, s'atreveix a defensar sense embuts.

Aquesta candidatura ha sigut el fruit d'un gran esforç per part dels nostres militants i simpatitzants, un esforç des de baix, des de la societat civil, per dur una opció republicana i d'esquerres a la batalla electoral, però sobretot una opció formada per ciutadans que veuen la política com un servei públic i no com una professió. Per això, en nom de tots els companys del PRE, vull agraïr a tots aquells grups, ateneus, associacions i persones a títol individual que han donat recolzament a la nostra candidatura i que ens acompanyen a les nostres llistes. Ara ens toca deixar el llistó ben alt en la nostra modesta, però compromesa campanya. Endavant!

Llibertat, Igualtat, Fraternitat.

¿Quién era Samaranch?

2010-04-22T23:31:00.000-07:00

Ante la reciente muerte de Juan Antonio Samaranch y los actos de homenaje que se han sucedido, querría denunciar la campaña de benevolencia generalizada y de ensimismamiento con la figura del expresidente del COI, al que se está colmando de honores que opinamos que no corresponden a una persona con una biografía tan poblada de claroscuros.
Consideramos que su imagen se ha construido desde un premeditado olvido de su etapa menos conocida, como miembro de la Falange y Consejero Nacional del Movimiento durante la dictadura, así como desde el silenciamiento de sus prácticas autoritarias; además de su tolerancia con la corrupción, que afloraró durante su mandato en el organismo olímpico.
Una vez más, queda en evidencia el sesgo informativo que se impone desde muchos medios de comunicación, en especial desde los medios públicos, hacia personas de muy dudosa o nula consciencia democrática, tantas veces emparentados con el régimen franquista, pero que gozan de un estatus que los convierte en intocables y son venerados como “padre del olimpismo” o “el catalán más importante del siglo XX”; cuando su realidad es mucho más criticable y en las noticias provenientes de otros países se denuncia sin aspavientos.

Más información:

The Times: Si quiere entender la corrupción institucionalizada un buen lugar para comenzar es el Palacio de Lausana desde donde Samaranch dirigía el COI.

L'Express: Samaranch cambió la divisa de Coubertain. Con él, lo importante era participar en los beneficios.
NY Times: Samaranch, un antiguo dirigente deportivo franquista, toleró cierto nivel de corrupción en el Comité Olímpico.

BBC: Samaranch dejó crecer un cáncer de corrupción y lujo en el COI.

La Stampa: Se ha llevado a la tumba su oscuro pasado con la camisa de la Falange.
Sydney Morning Herald: Con Samaranch, el COI fue sinónimo de amiguismo, clientelismo, escándalos, secretos y elitismo.
Kurier: El español estaba al servicio de los fascistas.
New Zealand Herald: Samaranch era autocrático e intolerante.
Wall Street Journal: Samaranch insistía en ser tratado de 'excelentísimo' y se envolvía de lujo

Las primeras 'trincheras' del movimiento republicano y memorialista

2010-04-01T01:49:00.000-07:00

Ya han empezado a constituirse por toda España las primeras gestoras para impulsar la proposición de ley de “verdad, justicia y reparación” contra el genocidio franquista que será llevado a las Cortes el próximo mes de julio. Desde Buenos Aires y París también se pondrá voz al exilio.

Genocidio y República son los dos conceptos básicos que alumbran la iniciativa legislativa popular de “verdad, justicia y reparación” y sus dos ejes, los movimientos memorialista y republicano.La proposición de ley sigue avanzando con la conformación de las primeras plataformas constituidas en varios lugares de España como base para difundir y explicar a la ciudadanía el contenido de la misma, paso previo a la recogida de 500.000 firmas.Una vez constituido el comité jurídico, en el que figuran nombres como Joan Garcés o Cristina Almeida, y el comité de apoyo, más de una veintena de organizaciones de memoria histórica y del movimiento republicano, como la asociación Fusilamientos Franquistas en Madrid; Unidad Cívica por la República; o el histórico partido Izquierda Republicana fundado en 1934 por Manuel Azaña, han impulsado la creación de las primeras gestoras, en Madrid, en Barcelona, en Sevilla, en Valencia…

La idea es empezar a vertebrar todo un mapa que pueda extenderse a otras poblaciones y capitales de provincia a modo de “trincheras” de este movimiento cívico donde se recogerán las opiniones y sugerencias para la redacción final de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) para ser presentado en el Congreso de los Diputados el próximo mes de julio.En paralelo, se han empezado a celebrar varios actos en Madrid, Barcelona y el sábado 27 de marzo en Valencia, en la localidad de Quart del Poblet, donde el ayuntamiento gobernado por el PSOE ha prestado una de sus instalaciones. Entre los organizadores está José Alfonso Martínez, de Izquierda Republicana de Valencia.

Como ponentes intervendrán el impulsor de la iniciativa, Miguel Ángel Rodríguez Arias, profesor de Derecho Penal Internacional de la Universidad de Castilla-La Mancha; y José Luis Pitarch, profesor de Derecho Constitucional en la Universitat de València y presidente de Unidad Cívica por la República.En un comunicado remitido a los medios, Pitarch apela al artículo 87 de la Constitución Española que recoge “la necesidad de intensificar la participación de los ciudadanos en la vida pública, y particularmente su intervención directa en la producción de las leyes, ya que la soberanía reside en el pueblo del que emanan los poderes del Estado”.

También destaca que con esta iniciativa se busca “abrir vías para que las Cortes aprueben leyes cuya necesidad es ampliamente sentida por los ciudadanos, sin que las formaciones o partidos políticos se hagan el debido eco”. A su juicio, la importancia de esta iniciativa radica en su “sentido dialéctico” y de “toma de conciencia” ante la impunidad de los crímenes del franquismo.

Las gestoras constituidas celebrarán periódicas sesiones de trabajo. La estructura pretende recabar apoyos, previo paso para recoger las firmas en el plazo legal de nueve meses una vez admitida la ILP en el Congreso de los Diputados, que en caso de ser rechazada, podría recurrirse al Tribunal Constitucional, asegura Pitarch.Asimismo, este movimiento pondrá voz al exilio desde Buenos Aires (Argentina) y París (Francia), lugares donde ya han empezado a organizarse. Cientos de miles de represaliados se vieron obligadas a exiliarse durante la Guerra Civil y el Franquismo a Sudamérica y Europa.

LA SETMANA TRÀGICA

2009-11-11T05:56:00.000-08:00

L'ATENEU REPUBLICÀ DE CATALUNYA

us convida a la xerrada en conmemoració dels 100 anys de la setmana tràgica i l'execució de Francesc Ferrer i Guàrdia

LA SETMANA TRÀGICA

Amb Dolors Marin, doctora en Història i autora de: La Semana Trágica: Barcelona en llamas, la revuelta popular y la Escuela Moderna

Divendres 13 de Novembre, a les 19:00 hores, a la Biblioteca Can Casacuberta de Badalona (Espai Betulia) C/Mossèn Anton Romeu, 48 (metro Pep Ventura o estació de renfe Badalona)

-Entrada lliure-

Associació historico-cultural
ATENEU REPUBLICÀ DE CATALUNYA
http://www.ateneurepublica.org/
ateneurepublica@hotmail.com

Barcelona: Ciutat Aparador

2009-07-02T03:03:00.000-07:00

Des de que Barcelona va ser triada com ciutat que albergaria els jocs olímpics de 1992, per part dels successius governs municipals que ha tingut la ciutat s'han impulsat unes polítiques municipals basades a fer de Barcelona un aparador al món.
Això que pot sonar molt bé, s'ha traduït en que les prioritats municipals s'hagin centrat a fer una ciutat de disseny cara al visitant però oblidant greument als que fan de Barcelona la ciutat que és, que són els seus habitants.

Després dels jocs olímpics de 1992 i com a conseqüència de la transformació urbanística que va patir la ciutat, per part del govern municipal que encapçalava en aquell temps Pascual Maragall es va apostar clarament per la política de Barcelona cara fora. Aquesta política tenia com eix central posicionar la ciutat en el món costés el que costés sense tenir en compte la veu dels barcelonins i barcelonines. Això aviat va començar a crear grans desequilibris entre barris de la ciutat, dèficit en serveis com guarderies, pisos socials i una gran especulació del sòl. Això va dur que molts joves barcelonins es veiessin obligats a anar-se ‘n a viure fora de Barcelona .

Aquesta política va seguir i es va consolidar amb el govern de Joan Clos que es va caracteritzar per desenvolupar nous projectes milionaris per a crear la Barcelona de disseny. La nova política es caracteritzava per atreure grans esdeveniments internacionals costessin el que costessin: Congressos internacionals com el 3GSM o gran cites esportives com la final de la Champions o els mundials d'atletisme, de natació,.. etc. No importava el que costés l'important era atreure aquestes cites internacionals.
I quan no es podien atreure aquests grans esdeveniments s'inventaven del no-res a força de talonari com és el cas del Fòrum de les cultures, que va resultar ser un ruïnós negoci per a les arques municipals.

Mentrestant en el barris seguien faltant serveis bàsics i els impostos en la ciutat cada dia eren més elevats. La Barcelona que s'anava construint era per al visitant no per al resident.

Amb l'arribada al consistori de Jordi Hereu i després de l'avís que els barcelonins van donar a l'anterior alcalde a les urnes, es va pensar que hauria un canvi en la política municipal. A més de forma estratègica el nou alcalde manifestava públicament que el seu objectiu eren els barris de la ciutat. Gens més lluny de la realitat. Les despeses de publicitat i màrqueting municipal s'han disparat un 17%. Les campanyes de rentat d'imatge de l'ajuntament s'han multiplicat.

L'últim dels exemples d'aquesta nefasta política per a la ciutat ho constitueix l'arribada a la ciutat del Tour de França. Quan ha costat a cada barceloní l'arribada A Barcelona d'un final d'etapa de la ronda francesa? A més quan està costant la publicitat que hi ha per totes els carrers de Barcelona informant sobre aquest fet? Tanques, bicing, revistes municipals ara tot és groc de tour.

Mentre això succeeix pels carrers del centre de la ciutat a l'altra Barcelona, la dels barris seguirem esperant a tenir uns serveis municipals dignes. Quina serà la pròxima?

Receptivitat o Control? Democracia Radical

2009-06-21T01:45:00.000-07:00

El tema sobre receptivitat o control ens condueïx a una dicotomia, ja que no són possibles ambdós conceptes simultàniament per ser contraris. La pregunta és: què és prioritari? Quants més canals de participació existeixin, més difícil és controlar el procés i buscar responsables de la decisió. Exemple de control és la democràcia parlamentària, que preval donar estabilitat al sistema per sobre de que hagi una major participació/receptibilidad a les demandes dels ciutadans. Això estaria vinculat a la lògica representativa. En la línia de la lògica representativa apareix una teoria que aplicant una visió econòmica establix els costos dels riscos de no participar en la presa de decisions versus els costos que tindria si en aquesta decisió participés una alt nombre de persones. Al final i sota aquesta visió economicista s'arriba a la conclusió que l' òptim és que les decisions les prenguin unes elits socials i així es reduirien els costos. Aquesta teoria econòmic-elitista, més pròpia de la il·lustració que del moment actual, s'ha constatat desfasada i això és així perquè en molts comicis electorals s'ha demostrat el constant augment de l'abstenció i del desencís social a la política i als partits polítics. Aquest desencantament ha generat l'aparició d'altres formes de participació social i de pressió, distinta als actors tradicionals (partits i sindicats) és el que es denominaria Nous Moviments Socials, que establint uns mecanismes de participació més pròxims a la democràcia radical-participativa que a la democràcia representativa, s'estan consolidant com uns nous actors en la arena política, distints als establerts fins al moment. En definitiva, observem com els partits polítics constitueïxen els actors més importants de les democràcies contemporànies, i aquests són més partidaris d'utilitzar la lògica representativa que no la participativa. Amb el sistema de representació (a través de delegats en els partits, o de parlamentaris i senadors en les Càmeres) el sistema es dota de major control, el que proporciona estabilitat al sistema. El problema és que aquest tipus de democràcia, poc participativa, provoca que el ciutadà es trobi molt allunyat de la vida política, el que es demostra amb la baixa participació en les eleccions (abstencionisme) i la falta d'interès en la política, a més de falta de confiança en governs i institucions. Aquest desencís pot dur a una desafecció social que els partits polítics i els governants han d'evitar, perquè al cap i a la fi, els governants són uns simples representants dels ciutadans, i els han de rendir comptes, a més de representar de forma útil a cadascun d'ells .

Anàlisis dels resultats electorals

2009-06-09T05:19:00.000-07:00

Les eleccions europees del passat diumenge no ens han deparat gaires sorpreses, i aquest cop les enquestes prèvies no s’han separat gaire amb el resultat definitiu.

Els partits al govern, PSOE a l´Estat i PSC,ERC e ICV a Catalunya perden vots com a consequència de la seva tasca de govern en un període de crisi.

D´altra banda els principals partits de la oposició guanyen suport PP a l´Estat i CIU a Catalunya.

Especialment marcada es la davallada del PSC i d´ERC. Els socialistes catalans perden 7 punts i una part ve marcada per la incapacita de obtenir dels seus socis del PSOE un finançament just per Catalunya.

Per part de ERC, un cop va arriba al seu sostre electoral durant el govern Aznar a Madrid, les darreres divisions internes (Cas Carretero)i l´ augment dels sectors independentistes a l´esquerra de ERC com el cas de les CUP han fet patir una forta davallada. Si no fos pel bon paper d’ Aralar Junqueres no hagués arribat a Europa

IU a la resta de l´Estat continua en caiguda lliure. La majoria de partits que formaven part de la coalició de IU han marxat per la forma de fer del PCE(Izquierda Republicana, Izquierda anticapitalista,PASOC..etc) i ara praticament IU =PCE.
A nivell de Catalunya ICV-EUIA cau arrastrada pel desencís de molts ex votants d´aquesta coalició després de que aquesta entrés al govern català.

En el cas de Ciutadans és la crònica d’una mort anunciada d’ un partit sense ideologia i que va arribar al parlament desprès de recollir el descontent ciutadà front el sistema electoral-polític.

UPyD, sembla afiançà la seva escalada i tret de disputes internes podràn mantenir el seu espai durant unes quantes eleccions
Les opcions verdes/ecologistes com els Verds i el PACMA aconsegueixen els vots de molts desencantats de la política-Iniciativa internacionalista obté un bon resultats pero sense recompensa.

El Vot en blanc que va ser el que va demanar el PRE va triplica el resultat.

A les eleccions autonòmiques del 2010 el PRE hi serà

Manos Limpias=Manos Sucias

2009-06-05T11:08:00.000-07:00

El Partit Republicà d'Esquerra es mostra contrari a la decisió del Tribunal Suprem d'admetre a tràmit la querella presentada pel sindicat ultradretà Manos Limpias contra el jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón.
Amb aquesta absurda decisió del suprem es sanciona la investigació que Garzón va iniciar contra els crims de la guerra i del franquisme. En aquesta línia, Garzón considerava que Franco i altres 44 membres dels seus governs i de la Falange van cometre "delictes contra Alts Organismes de la Nació" i també de "detenció il·legal amb desaparició forçada de persones en un marc de crims contra la humanitat.
Imputar a alts càrrecs de la dictadura franquista per un delicte contra alts organismes de la nació i la forma de govern pot ser discutible, però en cap cas constitueix un delicte de prevaricació. D'altra banda el Suprem en acceptar aquesta querella sense fonament presentada per aquest grup d'ultradreta representant polític del franquisme, els està donant un ressò gratuït i els permet que abusin de l'estat dret contra el que durant tant de temps es van oposar, i d'altra banda suposa un indici més de que la justícia en aquest país no és independent sino que està polititzada

ELECCIONES EUROPEAS

2009-05-06T02:47:00.000-07:00

IZQUIERDA REPUBLICANA" NO SE PRESENTARÁ A LAS ELECCIONES EUROPEAS EN LA COALICIÓN "LA IZQUIERDA", FORMADA POR IU E ICV

La Junta Electoral Central ha decidido el 29 de abril de 2009 excluir al partido Izquierda Republicana de la coalición "La izquierda" presentada para concurrir a las elecciones al Parlamento Europeo del 7 de junio próximo, motivando su decisión en que existen dos representaciones de Izquierda Republicana en el Registro de Partidos Políticos, y que, según es "reiterada doctrina" de la Junta Electoral Central, a esta no le corresponde resolver la validez o legitimidad de una u otra representación.
Por ello, la Junta Electoral Central ha decidido que la coalición formada por Izquierda Unida, Iniciativa per Catalunya-Verds, Esquerra Unida i Alternativa y Bloque por Asturies sí podrá presentarse a las elecciones europeas, pero en esa coalición no podrá estar presente Izquierda Republicana.
Izquierda Republicana tiene incoada una demanda penal ante la Äudiencia Nacional contra un grupo de ex afiliados que se arrogan de manera falsaria y deshonesta la representación de este partido, pues desde una actitud completamente antidemocrática no aceptan los resultados emanados de los congresos ordinarios y extraordinarios de nuestra formación, Un pequeño grupo liderado por algunos que se niegan a aceptar que ya no tienen la máxima responsabilidad orgánica de nuestra organización, y que se oponen a reintegrar al partido el control de su patrimonio económico, devuelto por el Estado actual en indemnización por la incautación sufrida a manos de la dictadura franquista

No a la LEC

2009-03-24T07:58:00.000-07:00

La nefasta política educativa d'un govern suposadament d'”esquerres” ens obliga, de nou, a sortir al carrer per defensar el dret a l'educació pública per a tothom. Aquesta és ja la tercera vegada en poc més d'un any que la comunitat educativa mostra el rebuig a la política del conseller Maragall, que sembla haver-se pres molt seriosament la tasca d'obrir les portes de la privatització de l'ensenyament públic mentre es fa el sord davant l'ampli rebuig que suscita la seva LEC i les seves reformes neoliberals.

El darrer element de controvèrsia és un nou decret que permetria ampliar la jornada laboral del professorat, i que Ernest Maragall s'ha vist obligat a retirar. En comptes de posar en pràctica una política educativa dirigida a paliar els problemes estructurals de l'ensenyament a Catalunya, com són la massificació a les aules, la manca de recursos, de centres, etc; el conseller busca aplicar polítiques que van en detriment del ja precari sistema educatiu públic, que pot tenir greus conseqüències per a l'escola pública, encaminades a minvar la seva qualitat, desprestigiar-la i fomentar un sistema privat-concertat que implicarà una greu vulneració dels principis de la igualtat d'oportunitats i de l'accés de tothom a una educació de qualitat.

A més a més de tot això, en un context educatiu en el que es vol imposar un Pla de Bolonya que busca la mercantilització dels estudis universitaris, àmpliament rebutjat, quan el senyor Montilla demana públicament polítiques “liberals” i que els treballadors estiguin disposats “a treballar més i cobrar menys”, és quan hem de dir amb tota claredat i contundència que el govern tripartit de Catalunya no és un govern d'esquerres sino un govern de tendència neoliberal i de dretes. En defensa de l'ensenyament públic de qualitat, recolzem la vaga del 19 de març, exigim la retirada de la LEC i la dimissió del conseller Maragall.

26 de enero de 1939: Cae Barcelona

2009-01-29T03:06:00.000-08:00

Tal día como hoy, 26 enero, de hace 70 años caía la ciudad de Barcelona en manos de las tropas fascistas del general Franco.

Después de la batalla del Ebro, el avance de las tropas nacionales y la caída de Cataluña era cuestión de semanas o como mucho meses.

Los barceloneses cansados de una guerra larga y dura esperaban que las tropas facciosas entrasen en Barcelona la navidad de 1938, pero ésta se retrasaría hasta finales de enero.

Muchos barceloneses y barcelonesas habían iniciado el camino hacia Francia temerosos de que la publicitada “magnanimidad" del caudillo no fuera tal, cómo así pudieron comprobar y sufrir los republicanos que optaron por no marcharse.

A pesar de un último intento de organizar una pequeña resistencia en la ciudad, por la mañana del 26 de enero de 1939,la división 105 del cuerpo del ejercido marroquí, así como las divisiones 4 y 5 del cuerpo del ejército de Navarra, los requetés, entraban en Barcelona en dos grupos.Uno por Vallvidrera y llegando a Pedralbes y el otro por Montjuich y Sants.

Los barceloneses que quedaban temerosos, hambrientos y cansados de tres años de guerra salieron a la calle a vitorear a las nacionales.Muchos eran los quintacolunistas que tanto daño hicieron en la retaguardia,otros aplaudían la entrada de los nacionales por miedo a las represalias de los facciosos.

Ante esta efeméride no deja de resultarnos curioso el tratamiento que un diario de la época hace del mismo hecho, desde ambas perspectivas.

El diario La Vanguardia que según indicaba en su membrete hasta la entrada de los nacionales era

“El diario en el servio de la democracia"

Por motivos obvios no editó ninguno ejemplar aquél 26 de enero.Un día antes el 25 de enero, en manos de los republicanos el titular era:

“El llobregat puede ser el manzanares de Barcelona"

Referencia a la heroica defensa de Madrid ante los ataques facciosos.Y un poco más abajo indicaba:

"Las tropas españolas contienen cono heroísmo los intensísimos ataques de las diviones italofacciosas"

http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1939/01/25/pagina-1/33120527/pdf.html

Por contra la edición de La Vanguardia del día 27 de enero, ya en manos de los nacionales, su membrete cambia y pasa a ser:

“Diario al servicio de España y del Generalismo Franco"

Y el titular de portada era:

“Barcelona para la invicta España de Franco"

http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1939/01/27/pagina-1/33120531/pdf.html

Sin duda dos visiones de ver un mismo hecho y una efeméride triste para los republicanos barceloneses.

.

Contra la LEC

2008-11-10T00:44:00.000-08:00

El projecte de la nova Llei d'Educació de Catalunya impulsada pel conseller Ernest Maragall segueix avançant inexorable cap a la seva aprovació, malgrat que una bona part de la comunitat educativa s'ha posicionat en contra, a més d'assenyalar que suposa un perill per al model d'educació pública del nostre país.

Tot i la contundent resposta que va suposar l'èxit de la vaga del 14 de febrer, que va servir per a retirar alguns dels punts més descaradament neoliberals de la llei, el Conseller segueix entestat a fer-se el sord davant les advertències d'una societat que no vol veure un dels principis d'una societat lliure -l'educació pública, gratuïta i de qualitat- mercantilitzat i desregularitzat de la manera que preveu la nova llei, amb el beneplàcit de la dreta.

Des del PRE creiem que aquesta llei posa en perill l'educació pública al nostre país, i no aporta cap solució als problemes estructurals que aquesta pateix, ans al contrari, mantenint i reforçant el sistema de concertació de les escoles, reduïnt la inversió en educació, resregularitzant i precaritzant la funció docent i obrint les portes a l'entrada de la gestió privada als nostres centres; en definitiva reduïnt l'educació a la funció d'un servei mercantil com qualsevol altre quan es tracta d'un dret bàsic que ha d'estar garantit per l'administració. Considerem que el pitjor de tot plegat és la manipulació informativa que en fa el departament d'educació i la nul·la participació ciutadana en un aspecte tan important per al futur de la nostra societat, que serà votat en un parlament sense que la ciutadania hi tingui cap mena d'implicació.

Per aquestes raons, creiem que cal una resposta social contundent i des del Partit Republicà d'Esquerra recolzem la convocatòria de vaga realitzada pels sindicats USTEC-STEs, ASPEPC-SPS i CGT i fem una crida a la participació per tal que aquesta sigui un èxit i que forci a la retirada d'aquesta llei. De la mateixa manera, critiquem l'actitud servil dels sindicats UGT i CCOO, que tot i mostrar-se contraris a la llei, no participaran a la manifestació contra una llei impulsada pel govern socialista, que definitivament ens demostra que aquest no és un govern d'esquerres, sino al servei del neoliberalisme més dretà i irresponsable.

Per una educació pública de qualitat, diem NO a aquesta llei!

El Partit Republicà d'Esquerra recolza l'investigació de Garzón, però espera que no quedi en paper mullat

2008-11-03T00:36:00.000-08:00

Han calgut setanta anys per a que un jutge espanyol es declari competent per a investigar els crims comesos durant la guerra civil i el franquisme, tal i com s'ha sabut recentment en relació a la investigació del jutge Garzón motivada per la petició de diverses associacions de recuperació de la memòria històrica.

Des del PRE considerem que encara que aquesta decisió arribi vergonyosament tard, el fet que el jutge Garzón parli de crims contra la Humanitat, de que l'”alzamiento nacional” fou un delicte contra els alts organismes de la nació (en altres paraules, contra la República) o de la intenció d'identificar els autors de la criminal repressió de la guerra i la posguerra, suposa un pas endavant per a la recuperació de la dignitat col·lectiva i un toc d'atenció a una societat que ha viscut d'esquena al seu passat durant massa temps; un primer pas en un procés que considerem que hauria de culminar en depuració de responsabilitats i una condemna institucional del règim franquista, que com és sabut no es va fer en la llei de memòria històrica.

No és difícil de percebre el malestar que provoca en alguns sectors del règim el fet que es vulgui revisar els crims succeïts durant el franquisme, degut a la vinculació directa de molts alts càrrecs polítics, judicials o militars de l'actual “establishment” monàrquic amb el franquisme, sota el paraigües del qual li deuen la seva prosperitat actual i molt algunes famílies, que sota l'excusa de “no remoure velles ferides” volen seguir mantenint el pacte de silenci i el “franquisme sociològic” que segueix imperant a Espanya avui en dia i que entre altres coses, es permet d'anomenar “democràtic” al règim que il·legalitza determinats partits però al mateix temps permet que els feixistes es presentin a les eleccions i que omplin les nostres places i carrers amb la seva repugnant simbologia sense cap mena de rubor, com ha succeït en les deplorables manifestacions del 12 d'Octubre passat.

En segon lloc, també provoca malestar perquè una mirada al passat inmediat ens obliga a reconèixer la inevitable herència que té el règim monàrquic actual en la dictadura, i la necessitat de que, per higiene i dignitat social, es reconegui el silenci de la “transició” i la necessitat del retorn a una autèntica democràcia que entronqui directament amb la legitimitat de la segona República, que és precisament contra el que es van aixecar els criminals que avui es vol jutjar.

Aquest malestar reaccionari es fa palpable amb la decisió per part de la fiscalia de recórrer la decisió de Garzón, o les declaracions del president fundador del PP Manuel Fraga i altres membres del seu partit, fets que deixen clara la dificultat encara existent en el règim borbònic actual, per impulsar un procés de reparació moral col·lectiva tan bàsic per a la democràcia, i que a llarg termini només ens pot conduïr a la ruptura republicana, si es pretén arribar a fer autèntica justícia.

De tota manera, des del PRE encoratgem a Garzón a portar fins al final i amb totes les conseqüències la seva investigació i esperem que no es quedi en simple paper mullat.

Comença la cursa...

2008-01-29T06:53:00.000-08:00

A 17 dies de l'inici de la campanya electoral i a un mes i escau de la celebració de les eleccions generals, la cursa electoral ja fa uns dies que ha començat i els partits polítics s'afanyen per ocupar les primeres posicions del grup capdavanter.

Els mitjans de comunicació s'encarreguen de fer-nos arribar dia si i dia també les enquestes de rigor i transmetre'ns quin partit ha agafat uns punts d'avantatge.En aquestes enquestes sembla ser que el PSC aguanta el tsunami de les infraestructures i el AVE i aquests i altres "desaires" del govern zapatero no passen factura electoral PSC.Jo crec que finalment si haurà una petita baixada del PSC.

D'altra banda aquestes enquestes auguren una pujada d'intenció de vot del PP.Això es més factible que es produeixi perquè el PP va tocar terra electoral a les passades eleccions i ara podria recuperar vots de Ciutadans i de CIU.

La coalició de CIU, amb un discurs ultra nacionalista, populista i xenòfob té molts números de que recuperi vots perduts i torni a jugar un paper clau en un més que possible pacte amb PP o PSOE.

Per part de ICV-EUIA i ERC, la seva entrada al govern autonomic,el suport al govern de Zapatero i l'abandonament de part de les seves lineas ideològiques els faràn restar vots.
ERC perdrà vots a favor d'altres grups polítics de tendència independentista com ara les CUP o el PRC.
Per part per de ICV-EIUA, la linea portada per ICV al capdavant de les conselleries que han liderat i la guerra civil que viu IU entre sectors propers al PCE i sectors llamazaristes,els hi farà perdre vots a favor d'altres partits polítics d´esquerra i republicans com pot ser IR-PRE, el Partit Republicà d´Esquerra que ja ha confirmat que es presenta amb aires renovats i frescos a les quatre províncies de Catalunya tant al congrés com el senat.

Salut i República

Con la Iglesia hemos topado

2008-01-07T03:18:00.000-08:00

La iglesia católica española, esa rancia institución que apoyó el golpe de estado de Franco, se alinió con él en el asesinato de miles de españoles republicanos y lo llevó bajo palio para agradecerle los privilegios que el dictador le otorgó vuelve como cada precampaña electoral a hacer política, defendiendo las tesis más extremistas de la ultraderecha.

En ésta ocasión la iglesia ha considerado insuficiente solicitar el voto para los carlistas, falangistas y PP como hizo en la pasada cita electoral, o tampoco ha considerado suficiente la petición del voto a los partidos antiabortistas, en ésta ocasión ha decidido intervenir directamente en la campaña y que mejor que celebrando un miting como el celebrado recientemente en la plaza de colón en Madrid.

Es sumamente peligroso que una organización que en su mensaje fundacional habla de la fe y de la ayuda a los más desfavorecidos, cambie ahora su discurso por un azote al gobierno y la defensa de unos valores extremistas, más próximos a las tesis de Ramiro de Ledesma y José Antonio.

También es sumamente peligroso que una organización que no esté recogida en el censo de partidos políticos haga campaña, pida el voto y aliente el odio contra determinados partidos políticos y contra determinadas ideas.

Y no deja de ser paradójico que esta misma organización Iglesia S.A sea ahora la defensora de la familia, cuando en el golpe de estado y el régimen franquista que apoyaron, destruyeron miles de familias, asesinando a cientos de sus miembros.

Y no es una actitud hipócrita defender valores de la familia y al mismo tiempo, ocultar las conductas pederastas de la curia.

Si Jesús levantara la cabeza….

Feliz Navidad ¿?

2007-12-27T01:51:00.000-08:00

LLegan las fiestas navideñas,tiempo de ocio y consumo atroz,pero porqué celebramos la Navidad con un caracter religioso?

La navidad la celebramos porqué se conmemora el nacimiento del niño dios, es decir el nacimiento de jesús que vendrá a ser el prohombre del cristianismo.
Niño dios? Religión? a ver los que somos republicanos y laicos celebramos una fiestas de contenido religioso?.Volvamos a los origenes:

Se ha demostrado que la celebración de la Navidad no es anterior al siglo IV por lo que no responde a razones históricas, sino que se trata de una burda intención de los cristianos de dar uan caracter religioso a una celebración previa.

Esta celebración previa era la que los romanos celebraban ante la llegada del solsticio de invierno, o más concretamente el momento del año a partir del cual se alarga el dia y el sol parece renacer.De ahi que el nombre que recibia era el de Natalis (Solis) Invicti .

O sea que una vez más la religión se apodera de una fiesta pagana y la hace suya para inyectarle un contenido religioso y divino.

De hecho historicamente se ha demostrado que ni jesús nació el dia 25, ni tampoco se conoce el año.En el siglo VI el monge Dionio el Exiguo calculó que sucedió el año 754 de la fundación de Roma (o, lo que es lo mismo, el cuarto año de la 194 olimpiada) y se convertió esta fecha en el año uno de la era cristiana. De todas maneras parece que sus cálculos no eran lo suficientemente correctos y que el nacimiento de Jesús se debió de producir en realidad, entre los años 7 y 4 antes de Cristo.

Así que quitando el contenido religioso a las fiestas de Invierno aprovecho para desear Feliz Solsticio de Invierno(o Natalis Solis Invicti ) a todos los republicanos y laicos.

Manifestació per Decidir...?

2007-12-05T05:27:00.000-08:00

Jo republicà i federalista concretament de Izquierda Republicana-Partit Republicà d´Esquerra (IR-PRE) dissabte passat vaig assistir a les VI jornades republicanes que organitzava l´ Unitat Cívica per la República al Museu d´Història de Catalunya. Per cert, sensacional la intervenció de Miquel Caminal i la seva defensa del federalisme.

Sortint d´aquestes jornades varis companys vam enfilar la Via laietana cap a munt i en sentit contrari baixava la manifestació pel Dret a Decidir. Em va sobtar, amb el que s´havia parlat els díes previst de rodalies, l´AVE , de Foment de la dimissió de la ministra Alvarez, que quasi ningú (a excepció d´uns d´Iniciativa) portava pancartes per demanar més competencies o millores en les infrastructures.

L´únic crit que es sentia de forma reiterada era a favor de la independència (IN-DE- PEN-DENCIA,..... crec que era el càntic) i en contra d´ Espanya.

Nosaltres,republicans, pujaven amb la bandera tricolor, signe de llibertat trencat pels franquistes, quan varis dels manifestants ens van acridassar per portar segons ells una “bandera espanyola”.Fins i tot el president Companys havia respectat la bandera republicana com element de fraternitat i repecte de les diferents nacions de l´Estat.

La manifestació pel Dret a Decidir es va simplificar en la independència. Va ser una excusa dels sectors nacionalistes per encetar la llarga campanya electoral que tindrem per endavant els pròxims mesos.

Entenc a molts que no hi van anar per no ser instrumentalitzats.

Salut i Repùblica

Felicidades Rey

2007-11-30T10:03:00.000-08:00

Hoy 30 de noviembre me sorprendo con una noticia como menos inquietante:Una importante aseguradora madrileña otorga al rey un premio "porqué los más de 30 años de reinado de Juan Carlos I constituyen el periodo más largo de paz, estabilidad, libertad, progreso y cohesión social de nuestra historia".Y si era poco el rey se llevará la suculenta cifra de 750.000 euros .

Pero que está pasando? ya no quedan valores o lo que no queda es memoria o simplemente se trata de una estrategia de marketing de la aseguradora aprovechando la coyuntura "real".

Paz? Podemos hablar de paz,cuando se trata de una corona impuesta por un golpista que derrocó una República legítima y a un gobierno democraticamente elegido.

Estabilidad? De que estabilidad estamos hablando? del heredero del régimen que dividió a la sociedad en vencedores y vencidos, en españoles y rojos.De la estabilidad que tuvo el pais después de que miles de españoles tuvieron que optar por el exilio.

Y libertad? hablamos de la libertad de los fusilados en septiembre del 1975 cuando el rey ya habia sido nombrado sucesor de Franco.O de los miles de presos políticos que habían en la cárcel.Recordemos que Juan carlos I fue nombrado sucesor por Franco en 1969 y desde entonces hubieron ejecuciones, detenciones y violaciones contínuas de los derechos humanos.

Entonces que tenemos que agradecerle al rey? que dejé de ejecutarnos y de deternos? Porqué el rey ocupa un cargo que nadie ha votado? No olvidemos que la democracia descansa en el voto de la mayoria,no estamos entonces en una democracia real? a que vienen estas muestras de idolatria o de salvador de la patria hacia la monarquia?

Y en otra línea pueden los altos cargos recibir estas gratitudes económicas? las declarará al fisco.

Espero que sea un mal sueño......y mañana me levante en una República

…Y se hizo la Luz

2007-11-30T09:33:00.000-08:00

Barcelona la ciudad que durante el mes julio fue mundialmente conocida por la apagada general que mantuvo gran parte de la ciudad a oscuras durante varios días, es ahora la primera ciudad de todo el estado en inaugurar el alumbrado público navideño. En pleno mes de noviembre y el mismo día que en el Teatre Nacional de Catalunya tuvieron que suspender las funciones por un fallo eléctrico que lo dejó a oscuras, el Ayuntamiento de Barcelona vuelve a hacer un alarde del gasto público.

La sección local de Barcelona del Partit Republicà d´Esquerra, federación catalana de Izquierda Republicana (IR-PRE), critica que teniendo unos barrios deficitariamente iluminados como recientemente ha puesto de manifiesto una encuesta elaborada por La Vanguardia, el ayuntamiento apueste por aumentar el gasto público con el avance del alumbrado navideño.

IR-PRE Barcelona
www.ir-pre.es