Receptivitat o Control? Democracia Radical

El tema sobre receptivitat o control ens condueïx a una dicotomia, ja que no són possibles ambdós conceptes simultàniament per ser contraris. La pregunta és: què és prioritari? Quants més canals de participació existeixin, més difícil és controlar el procés i buscar responsables de la decisió. Exemple de control és la democràcia parlamentària, que preval donar estabilitat al sistema per sobre de que hagi una major participació/receptibilidad a les demandes dels ciutadans. Això estaria vinculat a la lògica representativa. En la línia de la lògica representativa apareix una teoria que aplicant una visió econòmica establix els costos dels riscos de no participar en la presa de decisions versus els costos que tindria si en aquesta decisió participés una alt nombre de persones. Al final i sota aquesta visió economicista s'arriba a la conclusió que l' òptim és que les decisions les prenguin unes elits socials i així es reduirien els costos. Aquesta teoria econòmic-elitista, més pròpia de la il·lustració que del moment actual, s'ha constatat desfasada i això és així perquè en molts comicis electorals s'ha demostrat el constant augment de l'abstenció i del desencís social a la política i als partits polítics. Aquest desencantament ha generat l'aparició d'altres formes de participació social i de pressió, distinta als actors tradicionals (partits i sindicats) és el que es denominaria Nous Moviments Socials, que establint uns mecanismes de participació més pròxims a la democràcia radical-participativa que a la democràcia representativa, s'estan consolidant com uns nous actors en la arena política, distints als establerts fins al moment. En definitiva, observem com els partits polítics constitueïxen els actors més importants de les democràcies contemporànies, i aquests són més partidaris d'utilitzar la lògica representativa que no la participativa. Amb el sistema de representació (a través de delegats en els partits, o de parlamentaris i senadors en les Càmeres) el sistema es dota de major control, el que proporciona estabilitat al sistema. El problema és que aquest tipus de democràcia, poc participativa, provoca que el ciutadà es trobi molt allunyat de la vida política, el que es demostra amb la baixa participació en les eleccions (abstencionisme) i la falta d'interès en la política, a més de falta de confiança en governs i institucions. Aquest desencís pot dur a una desafecció social que els partits polítics i els governants han d'evitar, perquè al cap i a la fi, els governants són uns simples representants dels ciutadans, i els han de rendir comptes, a més de representar de forma útil a cadascun d'ells .