El Partit Republicà d'Esquerra recolza l'investigació de Garzón, però espera que no quedi en paper mullat

Han calgut setanta anys per a que un jutge espanyol es declari competent per a investigar els crims comesos durant la guerra civil i el franquisme, tal i com s'ha sabut recentment en relació a la investigació del jutge Garzón motivada per la petició de diverses associacions de recuperació de la memòria històrica.

Des del PRE considerem que encara que aquesta decisió arribi vergonyosament tard, el fet que el jutge Garzón parli de crims contra la Humanitat, de que l'”alzamiento nacional” fou un delicte contra els alts organismes de la nació (en altres paraules, contra la República) o de la intenció d'identificar els autors de la criminal repressió de la guerra i la posguerra, suposa un pas endavant per a la recuperació de la dignitat col·lectiva i un toc d'atenció a una societat que ha viscut d'esquena al seu passat durant massa temps; un primer pas en un procés que considerem que hauria de culminar en depuració de responsabilitats i una condemna institucional del règim franquista, que com és sabut no es va fer en la llei de memòria històrica.

No és difícil de percebre el malestar que provoca en alguns sectors del règim el fet que es vulgui revisar els crims succeïts durant el franquisme, degut a la vinculació directa de molts alts càrrecs polítics, judicials o militars de l'actual “establishment” monàrquic amb el franquisme, sota el paraigües del qual li deuen la seva prosperitat actual i molt algunes famílies, que sota l'excusa de “no remoure velles ferides” volen seguir mantenint el pacte de silenci i el “franquisme sociològic” que segueix imperant a Espanya avui en dia i que entre altres coses, es permet d'anomenar “democràtic” al règim que il·legalitza determinats partits però al mateix temps permet que els feixistes es presentin a les eleccions i que omplin les nostres places i carrers amb la seva repugnant simbologia sense cap mena de rubor, com ha succeït en les deplorables manifestacions del 12 d'Octubre passat.

En segon lloc, també provoca malestar perquè una mirada al passat inmediat ens obliga a reconèixer la inevitable herència que té el règim monàrquic actual en la dictadura, i la necessitat de que, per higiene i dignitat social, es reconegui el silenci de la “transició” i la necessitat del retorn a una autèntica democràcia que entronqui directament amb la legitimitat de la segona República, que és precisament contra el que es van aixecar els criminals que avui es vol jutjar.

Aquest malestar reaccionari es fa palpable amb la decisió per part de la fiscalia de recórrer la decisió de Garzón, o les declaracions del president fundador del PP Manuel Fraga i altres membres del seu partit, fets que deixen clara la dificultat encara existent en el règim borbònic actual, per impulsar un procés de reparació moral col·lectiva tan bàsic per a la democràcia, i que a llarg termini només ens pot conduïr a la ruptura republicana, si es pretén arribar a fer autèntica justícia.

De tota manera, des del PRE encoratgem a Garzón a portar fins al final i amb totes les conseqüències la seva investigació i esperem que no es quedi en simple paper mullat.